Ramon Llull

Vedà la paraula l'amat a son amic, e aconsolava's l'amic en l'esguardament de son amat.

 Jurava l'amic a l'amat que per sa amor amava e sostenia treballs e passions; e per açò pregava l'amat que l'amàs e de sos treballs passió hagués. Jurà l'amat que natura e propietat era de sa amor que amàs tots aquells qui l'amaven, e que hagués pietat d'aquells qui per sa amor treball sostenien. Alegrà's l'amic e consolà's en la natura e en la propietat essencial de son amat.

Una vegada més, Llull dedica poc espai al signe del zodíac; en canvi, serà extens amb Mercuri, el (la) planeta que el regeix. Tant o més important que cadascuna de les constel·lacions, són els grans astres que les influeixen, de manera que sovint les diferències entre unes i altres cal buscar-les en el pes de Mercuri, Venus, la Lluna, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn. Urà i Neptú encara no figuraven al llistat i Plutó no era i ja no és.   De Gèmeni Gèmeni és de la complexió de l'àer, significada per .A. Car dien los stronomians que ab humiditat e calor influeix pus fortament sa virtut que ab neguna altra complexió. E dien que ha virtut de dies, e per aiçò l'apellen diürnal. E és masculí, per ço ajuda a les substàncies masculines. E dien que és comun en moviment, ço és a saber, que no ha natura que faça moure ni no moure los corses çajús. E la sua planeta és Mercúrius, per ço car ab ella trament més sa virtut que ab altra planeta. E diuen que ha de l'home los m

Cantava l'amat, e deia:  -Endrecen-se los meus lloadors en lloar mes valors; e los enemics de mos honraments turmenten-los e han-los en menyspreament. E per açò he tramès a mon amic que planga e plor ma deshonor; e els seus plants e els seus plors són nats de mes amors.

Deia l'amic:  -Vestit són de drap vilment, mas amor vest de plaents pensaments mon cor, e lo cors de plors, llanguiments, passions.

 Escarnien e reprenien les gents l'amic per ço cor anava com a foll per amor. E l'amic menyspreava llurs escarns, e reprenia les gents per ço cor no amaven son amat.

Creada ha Déus la nit a cogitar e a vetlar l'amic en les noblees de son amat; e cuidava's l'amic que l'hagués creada a reposar e a dormir aquells qui són treballats per amor.

Plorava l'amic ço que havia perdut; e no era qui el pogués consolar, per ço cor sos perdiments eren inrecuperables.

Plany-se l'amic, e clama's lo cor de calor d'amor. Mor-se l'amic, plora'l l'amat, e dóna-li consolació de paciència, esperança, guardó.

Si veus amador honrat de nobles vestiments, honrat per vanaglòria, gras per menjar e dormir, sàpies que en aquell veus damnació e turments. E si veus amador pobrament vestit, menyspreat per les gents, descolorit e magre per dejunar e vetlar, sàpies que en aquell veus salvació e perdurable benedicció.

Missatge era l'amic als prínceps crestians, e als infeels, per son amat, per ço que els mostràs l'art e els començaments a conèixer, amar, l'amat.

Avui és el darrer dia de Taure i encara que sigui a aigua passada -tampoc té tanta importància, que l'any que ve serà igual-, recordem que diu Llull sobre Venus, el planeta (la planeta, diria ell) que regeix els destins dels qui han nascut sota aquest signe, i també Lliura. El text en català actual aquesta vegada.   De Venus Venus és de la complexió de l'aigua, que és freda i humida; i és femení i nocturn, i té el coure i el divendres, i és senyor de Taure i de Balança. Els astrònoms diuen que Venus és un bon planeta, perquè tempera la malícia de saturn per la contrarietat de la humitat i de la secor; de la mateixa manera, tempera la malícia de Mart. I Venus és un bon planeta, perquè és proper al Sol, que és bo per la calor com hem dit abans al capítol del Sol. També és bo perquè amb la seua fredor tempera aquí baix la gran influència de la calor que ve del Sol; i és bo perquè és senyor de les aigües compostes, d'on surten les pluges, els torrents, les font

Gabava's e alegrava's l'amic en les noblees de son amat; llanguia l'amic per sobrecogitacions e pensaments. E era qüestió qual sentia pus fortment, o els plaers o els turments.

Passar volia l'amic a la darrerana fila per la qual amava son amat, e les altres fins donaven-li embargament en son passatge; e per açò llongs desigs e pensaments daven a l'amic tristícia e llanguiment.

Oblidà l'amic tot ço qui és dejús lo sobirà cel, per ço que l'enteniment pogués pus alt pujar a conèixer l'amat lo qual la volentat desija preïcar, contemplar.

 Demanaren a l'amic de què naixia amor, ni de què vivia, ni perquè moria. Respòs l'amic que amors naixia del remembrament, e vivia d'intel·ligència, e moria per oblidament.

Deia l'amic a les gents aquestes paraules:  -Qui vertaderament remembra mon amat, oblida, en les circumstàncies de son remembrament, totes coses; e qui totes coses oblida per membrar son amat, de totes coses lo defèn mon amat, e part li dóna de totes coses.

Deia l'amic al seu car amat que li mostràs manera con lo pogués fer conèixer e amar e lloar a les gents. Omplí l'amat son amic de devoció, paciència, caritat, tribulacions, pensaments, sospirs, e plors; e en lo cor de l'amic fo audàcia en lloar son amat, e en sa boca foren llaors de son amat, e en sa volentat fo menyspreament de lo blasme de les gents qui jutgen falsament.

 Deia l'amat que en aquells llocs on és més temut a lloar, lo lloàs e l'escusàs. Deia l'amic que d'amor lo bastàs. Responia l'amat que per sa amor s'era encarnat e penjat per morir.

Pregava l'amat son amic que no l'oblidàs. Deia l'amic que no el podia oblidar, pus que no el podia innorar.

Vestia l'amat son amic mantell, cota, gonella; e capell li faïa d'amor, e camisa de pensaments, e calces de tribulacions, e garlanda de plors.

Jaïa l'amic en llit d'amor; los llençols eren de plaers, e lo cobertor era de llanguiments, e el coixí era de plors. E era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobertor.

Nuaven-se les amors de l'amic e l'amat ab membrança, enteniment, volentat, per ço que l'amic e l'amat no es partissen; e la corda en què les dues amors se nuaven era de pensaments, llanguiments, sospirs e plors.

Ab ploma d'amor e ab aigua de plors, e en carta de passió, escrivia l'amic unes lletres a son amat, en les quals li deia que devoció se tardava e amor se moria, e falliment e error muntiplicaven sos enemics.

Acostava's l'amat a l'amic per ço que l'aconsolàs e el conhortàs dels llanguiments que sostenia, e dels plors que havia; e on més l'amat a l'amic s'acostava, pus fortment plorava e llanguia l'amic per les deshonors que planyia de son amat.

-Muntiplica l'enemistat qui és entre les gents e mon amat, e promet dons e guardons mon amat, e menaça ab justícia, saviea. E memòria e volentat menyspreen ses menaces e sos prometiments.

Ho sé, més que de Taurus, tan breu, hauríem de parlar de Venus. Ja arribarà, però tot és u. De Taurus Taurus és de la complexió de la terra, seca e freda, e aquesta complexió de la terra significam per .C.E. Taurus és nocturn, femení, fixis, e la sua planeta és Venus. Ço per què los stronomians dien que Taurus és de la complexió de la terra, és per ço cor la terra pren d'ell virtut major per .C. que per .B.A.D. E ço per què dien que és femení, és per ço car ajuda a les sustàncies çajús qui són femenines. E dien que és de nit, per ço car ha major vertut de nit que el dia. E dien que és fixus, en quant no influeix sa virtut a los corses çajús que sien movables. E la sua planeta és Venus, en quant ha ab ell major concordància e natura que ab altra planeta. Dien los astronomians que Taurus ha de l'home lo coll e lo gargamel, ço és lo nou, e ha los arbres qui són plantats. E dien que ha aquestes partides çajús, per ço car prenen d'ell major influència e virtut

 - Ah, enteniment, volentat! Lladrats, e despertats los grans cans qui dormen, oblidant mon amat. Ah, ulls!: plorats. Ah, cor!: sospirats. Ah memòria!: membrats la deshonor de mon amat, la qual li fan aquells qui ell ha tan honrats.

Escrivia l'amic aquestes paraules: -Alegra's mon amat, cor a ell tramet mos pensaments, e per ell ploren mos ulls, e sens llanguiments no viu, ni sent, ni veig, ni oig, ni he odoraments.

Lo senyal de l'amat apar en l'amic, qui per amor és en tribulacions, sospirs, e plors, pensaments, e en menyspreament de les gents.

Demanaren a l'amic quals tenebres són majors. Respòs que l'absència de son amat. Demanaren-li qual és la major resplendor, e dix que la presència de son amat.

Ignoro si el llibre de Pere Villalba sobre Ramon Llull que es venia a un preu competitiu -més tenint en compte les excel·lents il·lustracions en color- amb “La Vanguardia” de fa dos caps de setmana va gaudir de molts compradors i és impossible saber els lectors que va tenir o tindrà. El títol ( Ramon Llull essencial ), es miri com es miri, en el seu suggeriment d'elementalitat o bé el d'anar al moll de l'os, és interessant, abasta tots els possible lectors. Més agosarat, per discutible, em sembla el subtítol: Retrat d'un pare d'Europa ; esclar que potser parteixo d'una premissa subjectiva i el fet que la majoria de fills i filles hagin oblidat el pare no invalida la paternitat. No cal que m'allargui innecessàriament. La conclusió, amb el llibre només fullejat, és que el conjunt fa de molt bon llegir, és amè, barreja vida i obra amb gran destresa, presenta claus d'una i de l'altra, parla de l'essencial i mostra l'essència... En definiti

Enllumenà amor lo nuvolat qui es mès enfre l'amic e l'amat; e féu-lo enaixí llugorós e resplendent con és la lluna en la nit, e l'estel en l'alba, e lo sol en lo dia, e l'enteniment en la volentat. E per aquell nuvolat tan llugorós se parlen l'amic e l'amat.

Demanaren a l'amic d'ocasió, e dix que ocasió és plaer en penitència, e enteniment en consciència, e esperança en paciència, e sanitat en abstinència, consolació en remembrament, e amor en diligència, e lleialtat en vergonya, e riquea en pobretat, e pau en obediència, e guerra en malvolença.