Demanaren a l'amic quina cosa era perseverança.
Dix que perseverança era benanança e malanança en amic perseverant
en amar, honrar, servir son amat en fortitudo, paciència, esperança
Llegia fa ja uns dies un senyor, no recordo qui, que manifestava exultant que, entre altres coses, l'Any Llull havia estat important perquè abans a penes es trobaven obres seues a les llibreries i ara se'n troben molts títols. Vaig pensar: malament, senyal que l'interès pel mestre és escàs. Tot i que, per altra banda, dubto, sense haver-ho comprovat, que el seu molts es correspongui amb el meu. Si ningú diu el contrari, que crec que no, aquest blog s'ha acabat. Per part meua ha estat divertit començar-lo i rutinari acabar-lo, i ara podria allargar-me amb consideracions variades, però no trobo que calgui. De fet, el blog, té un aspecte que trobo enormement significatiu i extrapolable al conjunt de l'any Llull: eren pocs i continuen sent els mateixos, curiositats -en minva- concretes i bons propòsits a part.
Encontraren-se dos amics; la un mostrava son amat, e l'altre l'entenia. E era qüestió qual d'ambdós era pus prop a son amat. E per la solució l'amic havia coneixença de la demostració de trinitat.
Cor Blanquerna havia a tractar del llibre de l'Art de Contemplació , per açò volc finir lo Llibre de l'Amic e l'Amat . Lo qual és acabat a glòria e lausor de nostre Senyor Déus. Doncs açò, amics, ens anirem veient, en la terra o en lo cel.
Practicarem la perseverança... em sembla molt important!
ResponEliminaI recorda sempre que l'amor ha d'il·luminar el camí.
ResponElimina