Entre el passat i el present


Diguin el que diguin els més entusiastes, Llull a vegades costa: el contingut, el seus estil, la finalitat dels seus escrits... Generalment, per exemple, em sento més proper a alguns clàssics llatins, que s'acosten força a la meua sensibilitat entre altres coses per les raons que he esmentat, que a la poca obra de Llull que conec. Potser Llull té, per a mi, un valor simbòlic, històric, que em condiciona positivament en la seua lectura i em fa trobar més gràcies de les que veuria en un escriptor desconegut o foraster.

Ai, entenc que aquest primer paràgraf pot qüestionar Llull o a mi mateix. De cap manera a ell. Hi ha per exemple, dos llibres seus que estan entre la meua obra preferida d'abans del XIX. Em refereixo al Llibre de l'orde de cavalleria i a la Doctrina pueril. Libres senzills, esclar. Doctrina pueril, com suggereix el nom, té per finalitat mostrar el món al seu fill i té, segons em sembla, dos mèrits: la prosa és molt assequible, tal com ha de pretendre tota obra pedagògica general, i exposa amb força amplitud el món de l'època -els aspectes religiosos molt més, evidentment- segons l'òptica lul·liana.

Aquesta obra, en temps passats, l'havia regalat unes quantes vegades a amic o amigues que acabaven de tenir un fill; després vaig començar a fer altres regals, sobretot en veure que molts anys després els pares segurament no havien obert el llibre, deducció que vaig fer quan alguns fills van començar a fer dret. Encara que ja se sap que els pares disposen i ells fills actuen segons el seu criteri.

No dó per consell, fill, que aprenes dret civill, car pochs són aquels qui be.n vaya usar; e per açò és peril apendre tal sciència, on quax totz aquels qui la aprengueren ne usen mal. Empero...

Ramon Llull: Doctrina pueril.

He copiat un fragment curtíssim i he acabat amb els punts suspensius per tal que els qui no han llegit la continuació tinguin interès a saber si realment hi ha ocasions, segons Llull, en què el dret civil es pot fer servir amb profit i em confirmin si hi estan d'acord. Resto a l'espera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cloenda

A reveure