amic i amat
Ah!
quan se gaubarà l'amic que muira per son amat? Ni l'amat, quan veurà
son amic llanguir per sa amor?
Cloenda
Llegia fa ja uns dies un senyor, no recordo qui, que manifestava exultant que, entre altres coses, l'Any Llull havia estat important perquè abans a penes es trobaven obres seues a les llibreries i ara se'n troben molts títols. Vaig pensar: malament, senyal que l'interès pel mestre és escàs. Tot i que, per altra banda, dubto, sense haver-ho comprovat, que el seu molts es correspongui amb el meu. Si ningú diu el contrari, que crec que no, aquest blog s'ha acabat. Per part meua ha estat divertit començar-lo i rutinari acabar-lo, i ara podria allargar-me amb consideracions variades, però no trobo que calgui. De fet, el blog, té un aspecte que trobo enormement significatiu i extrapolable al conjunt de l'any Llull: eren pocs i continuen sent els mateixos, curiositats -en minva- concretes i bons propòsits a part.
Una de les peculiaritats del llibre de l´Amic i Amat que és tema d´aquest verset i molts altres, és la desigualtat de l´amor. Des del punt de vista de Llull, l´ Amat és Déu, ésser superior i l´Amic l´ésser terrenal i inferior. Però que passa si ho traslladem a una relació amorosa on ambdós són terrenals? Doncs que l´Amat és una mena de tirà o maltractador o sàdic i l´Amic n´és la víctima, capaç fins i tot de morir per son Amat.
ResponEliminaQuanta raó, Assum. Tot i que com en els poemes dels trobadors on la dama sempre sembla inaccessible i costa demostrar-li un amor incondicional... i que demani el que vulgui, aquí Llull també exagera.
ResponElimina